ELS PROBIÒTICS I ELS SEUS EFECTES

INTRODUCCIÓ

Durant molt de temps s’han intentat aconseguir mètodes per tal de mantenir i cuidar el nostre organisme davant de milers de patògens. El descobriment dels probiòtics va marcar l’inici de protegir el nostre organisme de forma segura, eficaç i econòmica, ja que es poden trobar en multitud de supermercats i farmàcies a l’abast de tothom.

En aquest article aclarirem molts dubtes dels coneguts microorganismes vius, tant d’àmbit científic com d’àmbit quotidià, els quals són d’interès per a milers de persones.   

A més a més, donarem a conèixer la història dels probiòtics, com van ser descoberts i les possibles confusions que hi pot haver en relació als prebiòtics.  També tractarem l’efecte que han tingut en el càncer i els seus beneficis en l’organisme en general, sense oblidar els possibles efectes negatius (tot i que minoritaris) que aquests presenten sobre la persona que en fa un ús excessiu i inadequat.

QUÈ ES CONEIX COM A PROBIÒTIC ? 

Segons la definició de les Organitzacions Mundials de l'Agricultura i la Salut  (FAO i OMS), els probiòtics són microorganismes vius que administrats en quantitats adequades confereixen un benefici a la salut de l'hoste. Es tracta de bacteris o llevats que estan presents en aliments, medicaments o suplements dietètics. Aquest microorganismes es mantenen en condicions adequades al tracte intestinal on s’incorporen a la flora bacteriana , des d’on s’associen a través de simbiosis amb l’hoste. Els beneficis que aporten estan relacionats amb els metabòlits secundaris i amb la seva presencia eviten la incorporació de possibles microorganismes patògens. No obstant això, des del punt de vista científic, el terme probiòtic s’ha de reservar i només utilitzar en aquells microorganismes vius que han demostrat el seu benefici per a la salut en estudis realitzats en persones.         

UNA MICA D’HISTÒRIA

A principis del segle XX, el microbiòleg Élie Metchnikof va ser el primer d’observar els efectes beneficiosos que podien tenir alguns microorganismes en la flora intestinal, fet que el va fer arribar a guanyar al 1908 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

El terme probiòtic es va ser introduït l’any 1953. En les següents dècades es varen investigar diversos bacteris beneficiosos com Lactobacillusrhamnosus, Lactobacillus casei,  Lactobacillus johnsonii i Bifidobacterium. Aquesta sèrie de bacteris beneficiosos els podem trobar actualment en marques comercials conegudes, com ara, Actimel i Danone.

DEIXEM-HO CLAR!

Cal tenir molt present que parlar del terme probiòtic no és el mateix que prebiòtics. Aquest tema ha generat molta controvèrsia, ja que durant molt de temps es va arribar a pensar que eren dos noms diferents per definir un mateix concepte. Avui en dia es sap que probiòtics i prebiòtics no signifiquen el mateix tot i estar relacionats.

Segons la Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO en anglès), un prebiòtic és un aliment que aporta substàncies no digeribles (principalment certs tipus d’hidrats de carboni) al organisme però que ajuden a créixer i/o a la activitat de les bactèries de la flora intestinal, és a dir, són com una mena d’aliment que utilitzen els probiòtics per créixer i adherir-se a la mucosa intestinal,  provocant un efecte beneficiós per l’hoste.

FUNCIONS DELS PROBIÒTICS

Actualment els probiòtics són els responsables d’alguns beneficis per la salut, com ara, una reducció de les infeccions gastrointestinals o la regulació del tracte intestinal entre d’altres. Però realment no es coneix massa informació sobre les funcions sobre el metabolisme dels nutrients.

Respecte a les funcions de la flora intestinal, es pot afirmar que:

• Generen nutrients assimilables a partir de compostos complexes no digeribles (per exemple, la majoria de polisacàrids comestibles).
• Millora la digestió utilitzant enzims o l’estimulació de processos relacionats (com la lactosa i els minerals).
• Aporta nous nutrients (vitamines i minerals) mitjançant la seva síntesi o acumulació i redueix compostos perjudicials (per exemple, colesterol) per assimilació, degradació o inhibició de la síntesi.
• Generen compostos amb capacitat antibiòtica que inhibeixen el desenvolupament de les espècies bacterianes patògens. Els bacteris de la flora competeixen amb els patògens per l’adherència als receptors de superfície de la mucosa intestinal.
• Disminueixen els nivells de colesterol després de la producció d’àcids grassos de cadena curta derivats de la fermentació de carbohidrats indigeribles (acètic, propanoic i butíric).
• Protegeixen davant de malalties gastrointestinals, els probiòtics promouen la funció de barrera de defensa de l’intestí.
• Estudis posteriors han demostrat que els probiòtics poden disminuir la concentració fecal d’enzims, mutàgens i sals biliars secundàries, que poden provocar el càncer de colon.

EFECTES DELS PROBIÒTICS

Cal tenir molt present que el terme probiòtic no s’aplica a tots els bacteris. S’ha vist i comprovat científicament que molts bacteris no fan mal i no són patògens però tampoc se’ls pot considerar probiòtics.

NO TOTS ELS PROBIÒTICS SÓN IGUALS

Diverses investigacions científiques han demostrar que alguns probiòtics produeixen efectes beneficiosos en diverses àrees del tracte gastrointestinal. La WGO va publicar una guia clínica sobre l’ús dels probiòtics on destaca una idea molt important: els efectes beneficiosos que s’han demostrat amb un probiòtic determinat no són atribuïbles a tots els altres probiòtics, és a dir, no tots els probiòtics serveixen pel mateix. Els efectes d’una soca concreta no és traslladable a una altra, tot i que a les dues se’ls atribueixi el qualificatiu de probiòtic. Per aquest motiu, la WGO va publicar en la seva guia les indicacions i els efectes concrets que s’han demostrat per cadascun dels ceps. En un mateix gènere i espècie s’ha pogut observar que els ceps poden tenir diferent efecte i diversitat de funcions.

En els temes científics, cal destacar la importància que presenten els probiòtics en certs tractaments terapèutics, com ara:

PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE COLON

Molts estudis han comprovat que en la majoria de la població, el càncer de colon és degut a una mutació que apareix en l’organisme durant la vida de l’individu. Alguns probiòtics són capaços de degradar substàncies mutagèniques present en l’intestí i disminuint la seva genotoxicitat o disminuint la quantitat d’enzims capaços de generar més substàncies mutàgenes. El mecanisme pel qual s’aconsegueix això avui en dia encara no està del tot clar.

REDUCCIÓ DEL CÀNCER HEPÀTIC

Un estudi portat a terme pels investigadors de la Universitat de Hong Kong demostra en ratolins el que en un futur pot arribar a revolucionar el món dels càncers de Ronyó. Aquesta malaltia ha generat en l’últim segle una gran controvèrsia degut a que no presenta cap símptoma específic a les fases inicials i, per tant, la gran majoria són detectats quan aquest ja està prou avançat i no respon davant dels tractaments disponibles.

Aquest estudi consisteix a inocular el càncer a uns ratolins, els quals eren alimentats amb probiòtics. Durant setmanes es van anar alimentant amb un còctel de probiòtics que rebia el nom de ‘Prohep’ i després d’un cert temps es va poder observar una reducció del 40% del  volum del càncer i el pes dels tumors hepàtics.

Com s’explica aquest benefici dels probiòtics?

Els probiòtics modulen la composició de la flora intestinal, fet que aporta una alteració de la diferenciació dels limfòcits T, cèl·lules del sistema immunològic que juga un paper molt important en el creixement del tumor. Concretament, aquests limfòcits T col·laboradors secreten citoquines que afavoreixen la formació dels vasos sanguinis que necessita el tumor per aconseguir els nutrients necessaris pel seu creixement. Així mateix, els probiòtics redueixen la migració dels limfòcits T i, per tant, la formació de vasos sanguinis, i també secreten metabòlits que redueixen els efectes de les citoquines, de manera que el tumor no pot rebre nutrients ni créixer.

Així doncs, es pot afirmar que els probiòtics no presenten efectes secundaris adversos? 

Rarament ocorren efectes secundàries en el consum d’aquests microorganismes, però cal tenir-los molt presents ja que posen causar seriosos problemes digestius, infecciosos...

 Tot i així, aquest fet no contraresta la possible aparició d’efectes negatius deguts a un consum excés de probiòtics.

EFECTES NOCIUS PER LA SALUT

•   Malestar gastrointestinal: El consum de probiòtics provoca l’ajustament de l’equilibri de la flora del tracte gastrointestinal. El principal problema no són els probiòtics en si, sinó a un mal procés d’adaptació biològica degut a un excés d’aquests.
• Infeccions: En teoria, es possible que els bacteris vius dels suplements probiòtics puguin sobrecolonitzar els intestins i causar una infecció. Tot i que no hi ha estudis demostrats científicament que això pugui ocórrer.
•  Sobrestimulació: Un excés de probiòtics pot fer que el sistema immunitari el reconegui com agents invasors i infecciosos i ocasioni una resposta similar a la infecció.

Cal destacar i tenir molt present, que aquests pocs riscos associats a probiòtics són majors en joves, ancians i persones que tenen certs problemes immunitaris. Els probiòtics no han estat gaire estudiats en persones que presenten problemes en el sistema immunitari i, per tant, no es poden conèixer ben bé les causes d’aquests efectes negatius. 

·      

ALIMENTS AMB PROBIÒTICS

QUINS TIPUS D’ALIMENTS CONTENEN PROBIÒTICS

•      Productes làctics: iogurts, preparats làctics, formatge o simplement la llet.
•           Vegetals com les olives, chucrut, soja o alguns cereals.
•           Carns i peixos fermentats i begudes alcohòliques artesanals
•           Alls, ceba, porros i carxofes.

CONCLUSIONS

Una dieta rica en probiòtic sempre serà beneficiosa pel nostre organisme. Com a conclusió final obtenim, tot i que aquests microorganismes siguin beneficiosos per l’organisme, l’opinió d’un metge abans d’iniciar la ingesta d’aquests o a la mínima molèstia intestinal que pugui sentir el pacient. També cal tenir present que les dosis necessàries de probiòtics han de ser suficient per produir efectes gastrointestinals positius però no passar-s’hi, per tant, cal tenir un control de la quantitat de probiòtics diàries que es prenen per tal de no fer-ne un mal ús i poder beneficiar-nos al màxim de tot lo positiu que aquests en aporten.

BIBLIOGRAFIA

(2015, 10). Probiòtic. Vikipèdia. Obtingut 03, 2016, de https://ca.wikipedia.org/wiki/Probi%C3%B2tic

Barrio Merino, A. (2016, 12). Probióticos, prebióticos y simbióticos. Definición, funciones y aplicación clínica en pediatría. Pediatría de Atención Primaria, 8, 99-118

Bernácer, R. (2012, 08). Probióticos y prebióticos. Webconsultas. Obtingut 03, 2016, de http://www.webconsultas.com/dieta-y-nutricion/dieta-equilibrada/alimentos-funcionales/prebioticos-y-probioticos/probioticos-3172

Curley, K. (2014, 01). Diferentes tipos de probióticos. Livestrong. Obtingut 03, 2016, de http://www.livestrong.com/es/diferentes-tipos-probioticos-info_17780/

Esteban, C. (2012, 07). Prevención del cáncer de colon. Probióticos y salud. Obtingut 03, 2016, de http://www.probioticosysalud.com/probioticos-beneficios/probioticos-cancer-colon-prevenir/

Otero, A. (2016, 02). Los probióticos detienen el crecimiento del cáncer hepático y reducen su volumen. ABC Salut. Obtingut 03, 2016, de http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-probioticos-detienen-crecimiento-cancer-hepatico-y-reducen-volumen-201602152251_noticia.html

López-Brea, M., Domingo, D.  (2007, 06). Antibioticoterapia con probióticos. Sociedad Española de Quimioterapia, 20, 169-181.

Sanz, Y., Collado, M.C. (2004, 03). Acta pediatrica española. Funciones metaboliconutritivas de la microbiota intestinal y su modulación a través de la dieta: probióticos y prebióticos, 62, 30-36.